 |
Els nostres títols estan agrupats en les col·leccions següents: |
|
 |
El último tipo
duro, de Oriol Quesada Macías.
Col.lecció Argumenta La força d'un ideal, de
Carles Pujos i Marta Abelló. Col.lecció
Argumenta Xavier Montsalvatge. Administrador de armonías y silencios, de José Guerrero Martín. Fora de col.lecció
|
|
|
Témenos Edicions disposa d'exemplars dels
llibres: Si esteu interessats en adquirir-los, envieu un correu electrònic a temenosedicions@gmail.com i ens posarem en contacte amb vosaltres. El preu per exemplar és de 10 euros. |
|
| Col·lecció Càrmina (poesia) | ||
 |
Títol PER UN VERS Toni Xumet, poeta i editor pollencí i entranyable amic, afirmà en un memorable pròleg que “ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi”. Crec que aquestes paraules són d'allò més escaients al recull que teniu a les mans i la lectura del qual us recoman que faceu pausadament, sense presses, assaborint tot el sentiment i la bellesa que la Mireia ens ofereix generosament, amb tota la senzillesa i la sensibilitat pròpies dels poetes de debò, d'aquells que cerquen en els mots conhort i ventura, certament, però també passió i sensacions a balquena, aquesta forma d'autenticitat que sovint trobam en la poesia colpidorament profunda i humana. Del pròleg de Miquel Àngel Lledó |
|
 |
Títol EL JARDÍ I LES HORES “Horts i jardins, també les hores. Tot és líric i èpic, i pot esdevenir patètic. El pas del temps, envoltats de belles coses. La lírica d'uns jardins florits i la correcta prosa dels horts fecunds, els he vist contats i recordats en el llibre que tenim a les mans. Natura i arquitectura en les hores que es van succeint. Arquitectura del paisatge, mèrit i joies de l'esforç d'hortolans i jardiners (d'aquells, per exemple, que a Manlleu contemplava i admirava el poeta). Avui els recorda i canta, mig ocultant-los en un intrigant anonimat.” Del pròleg de Josep M. Gasol |
|
 |
Títol LES CIUTATS OCASIONALS A Les ciutats ocasionals tot és fruit d’un esdeveniment, ja sigui d’una paraula que desferma un discurs, o d’una acció que aferma una actitud. En la poesia els fragments de la realitat construeixen una escena, i aquell qui s’hi troba al bell mig tan sols pot emmirallar-s’hi amb un deix de comprensió i seguir un dels camins possibles.
|
|
 |
Títol A LAURA, POTSER I és que aquest: “A Laura, potser”, de
Jordi Cervera, representa la constatació que l’amor fa moure encara
el sol i les altres estrelles, que no està tot escrit i que la poesia
pot transformar el món i somoure l’ànima humana. Mandelshtam deia
que: “el poeta és el mestre de l’eco” i aquests versos
impulsius, transits, arravatats, que impacten com batecs d’un cor
desenfrenat, ressonaran molts anys fets eco en la memòria vivencial
dels seus lectors. Jordi Cervera escriu tot el que sent i sent tot el
que escriu, però més que de l’experiència, la seva és una poesia
que neix de la supervivència. Per ell escriure és respirar, el vers
dóna sentit i el poema es va fent, encarnat en paraules, un món
d’amor i d’ardent, sensible veritat. Cada musa té un nom i la de
Jordi Cervera es diu Laura, potser. Del pròleg de Ponç Pons |
|
 |
Títol UN ACLARIMENT MÉS La poesia d’Òscar Reina és una poesia que es fixa
amb els detalls, fruit de l’observació del món interior i de tot
allò que ens envolta com a éssers humans. “En una espurna ho he
sentit tot” o “Tot això he sabut/en un detall, sols en un
detall” són sens dubte versos que representen tota una declaració
d’intencions i que, ja en el primer poema, situen molt bé al lector
per acompanyar-lo en aquest meravellós Del pròleg de Carles Cervelló |
|
 |
Títol LLUM, ENCARA “Llum, encara” és un poemari sòlid, ben travat, a través del qual el seu autor ens adreça un missatge de serena plenitud; de fet, hi ha llibres que produeixen en el lector la sensació de reflectir un moment personal, com instantània fidel d’un estadi de consciència de l’autor. Em sembla que “Llum, encara” és d’aquests: llegint-lo, no ens costa gens d’imaginar Jacint Sala –com aquells vells filòsofs de l’antiguitat clàssica, la paraula dels quals encara ens reconforta–, assegut a l’horabaixa, a l’ombra hospitalària d’un saüc o d’un til·ler, mai no gaire lluny de la blavor mediterrània, fent balanç de victòries i derrotes, de somnis acomplerts i de fracassos, embolcallat per una pàtina de lleu nostàlgia que no nega, ans afirma, una joie de vivre pregona i ancestral. Del pròleg de Miquel Lluís
Muntané |
|
 |
Títol LES CARTES MERCADES A Les cartes marcades, hi veig dues coses: que hi ha
hagut una evolució de l'escriptura i que es tracta d'un llibre molt
unitari amb un fil molt concret; una història que es ressegueix des de
la implicació personal més compromesa, amb un valor poètic derivat
d'un alt valor humà, gairabé una novel·la en poema, un homenatge
pòstum que no per personal deixa de ser ampliable a tants
represaliats. Del pròleg de Joaquim Mallafré. |
|
 |
Títol LES DONES IMAGINÀRIES Premi de poesia Josep Fàbregas Capell, Vila de Sallent, 2010. "Les dones imaginàries conserven tota la força de les pedres mil·lenàries, dels carrers empedrats, de la voluntat ferrenya dels tarters, de la bellsa misteriosa, del somni efímer de la realitat. La dona esdevé valenta, tancada en sí mateixa, desafiant, llunyana, inassequible, i també lluitadora, fantasiosa, rebel, sensual, amorosa, defensora d'un espai que és seu, presa per l'afany de conquerir la seva llibertat i poder controlar les emocions, els desenganys i les fantasies per tal d'esdevenir, tal com diu el poeta, part d'un cosmos sense fi." Del pròleg de Montserrat Altarriba |
|
 |
Títol INCIERTAS CONCLUSIONES "Así es lo que el lector encuentra en este libro. Una poesía esencial sin adornos innecesarios, comprometida sin grandilocuencia, en versos anisosilábicos, libres, pero ajustada a un buen ritmo de frases y de ideas. Una poesía llena de pensamiento y, sobre todo, una poesía alejada de las almibaradas introspecciones a las que, desgraciadamente, nos tienen tan acostumbrados otros jóvenes, y no tan jóvenes, autores empeñados en que no veamos más allá de su ombligo que es únicamente donde ellos miran." Del pròleg de ENRIQUE GRACIA TRINIDAD |
|
|
Títol MIRALL DE VERSOS. Rosa Leveroni a la memòria,
1910-1985 "A Mirall de versos Mireia Lleó, parteix d'un sentit de
l'alteritat, que és l'estat o la qualitat de ser altre, orientada vers
el retrobament de sí mateixa en dos àmbits netament leveronians: el
cant i el somni. Cada poema, o grup de poemes, té el seu tornaveu
contrapuntat on els versos d'una i altra poeta es retroben en el seu
sentit més profund, alhora que Lleó obra des de la llibertat formal
mètrica, metafòrica i estilística. És un exercici agosarat que
rememora els torneigs poètics en els que destaca la força de la veu
poètica: Del pròleg de VINYET PANYELLA" |
|
 |
Títol RERE EL LLEGAT DE PANDORA
|
|
 |
Títol LA ROSA
|
|
| Col·lecció Res Publica (assaig) | ||
 |
Títol
AMB E D'EDUCAR. DICCIONARI NO AUTORITZAT
DE L'EDUCACIÓ. “Amistat. És la primera paraula que em ve al cap quan penso en aquest llibre. No podia ser cap altra. Recordo que la primera vegada que vàrem parlar d´aquest projecte entre els tres les mirades espurnejaven aquella màgica il·lusió que fan les coses que donen sentit a la vida. Gairebé sense proposar-nos-ho, l´esperit d´aquella primera sobretaula traspuava un sentiment de punt de partida i d´arribada (…)” Amb aquestes paraules, que tan bé il·lustren l´esperit del nostre projecte, comença la presentació del Diccionari de l´Educació , el llibre que inaugura l´editorial i la col·lecció Res publica amb una clara vocació: obrir espais de reflexió i debat en relació a temes d´inqüestionable interès social i esdevenir –perquè no?- una petita i modesta escletxa per a l´esperança. El nostre compromís amb l´educació ens ha portat fins aquí perquè sentim que ha arribat ja el temps de collir els fruits i que necessitem fer sentir la nostra veu per dir allò que pensem. Aquest llibre, escrit a tres mans però amb un sol cor, parla de l´educació sempre entesa com un punt de trobada entre el jo i els altres, un ensenyar per aprendre que no sap d´edats ni espais educatius (fills, alumnes, amics, persones, ni més ni menys). Partim de les nostres experiències però parlem, sobretot, del què hem après de la nostra experiència. Finalment, tampoc trobarà receptes qui les busqui en aquest llibre, entre d´altres coses perquè no les tenim. Ningú les té. El nostre propòsit ha estat des del principi molt més humil: reflexionar i compartir el fruit d´aquestes reflexions que ens han fet tan feliços amb tots aquells que vulgueu veure en nosaltres un sol cor que batega al mateix compàs que el vostre. Que així sigui. |
|
 |
Títol LA FRAGIL MEMORIA. BIOGRAFIA DEL BARITONO MANUEL
AUSENSI Todos aquellos que han deamíbulado por la experiencia lírica en la segunda mitad del pasado –y por muchos ya añorado– siglo acogerán, a buen seguro, con un suspiro de alivio la aparición de este libro, pacientemente construido por Albert Vilardell, crítico musical de reconocido prestigio y sin embargo aficionado, un libro que se nutre de vivencias y admiración a partes iguales. Del pròleg de Marcel Cervelló |
|
 |
Títol L'ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA Aquest treball està pensat des de la senzillesa i la importància que fets no gaire trascendets poden aportar a la convivència, benestar i goig de viure. Està basat en fets i situacions viscudes i en col·laboracions en premsa de no massa incidència. Però els valors no basen la seva categoria i la seva trascendència ni en la quantitat que els proclama, ni en la qualitat superior de qui els defensa. La seva qualitat rau en el valor mateix i en els fruits que se’n deriven. La universalitat no és sempre argument de qualitat. De l'introducció de l'autor. |
|
| Col·lecció Argumenta (narrativa) | ||
 |
Títol UN GOS COM NOSALTRES Un gos. Una família. Un poeta. Un llegat. Un gos que no volia ser gos. Un fascinant animal d'estimació . Un gos com nosaltres , amb més de 120.000 exemplars venuts a Portugal seduirà tothom que hagi compartit la seva vida amb un gos. I a la resta de lectors també. Tot de la mà d'un dels escriptors portuguesos més importants del panorama literari actual i ara per primer cop traduït al català. “Sé que corres per aquí, sento els teus passos algunes nits, quan m'oblido i tanco les portes comences a gratar a poc a poc, de vegades rondines, puc fins i tot jurar que t'he sentit udolar, a casa diuen que és el vent, jo sé que ets tu, els gossos també tornen. Sé molt bé que corres per aquí” |
|
 |
Títol EL SENYOR BRECHT I L'ÈXIT Gonzalo M. Tavares va irrompre en l’escena literaria portuguesa amb una imaginació tan absolutament original que es va obrir pas a través de totes les fronteres imaginatives tradicionals. Aquest fet, combinat amb un llenguatge totalment propi, barrejant una invenció atrevida i un domini del col·loquialisme, significa que no seria exagerat dir que –sense deixar de respectar els joves novel·listes portuguesos actuals– hi ha en gran mesura un abans i un després de Gonzalo M. Tavares. JOSÉ SARAMAGO El major do del jove novel·lista portuguès Gonzalo M. Tavares és la seva habilitat, com a escriptor, de fragmentar el món i tornar-lo a construir com si es tractés de la seva propia creació. Cada un dels seus llibres (o sèrie de llibres) és un calidoscopi que reorganitza la realitat perquè nosaltres la puguem observar millor, fent explícits els lligams i obviant allò que és superflu. ALBERTO MANGUEL |
|
 |
Títol O
no |
|
 |
Títol El
último tipo duro El último tipo duro és un home que no existeix, un mite, un camí del passat impossible de rastrejar, impregnat de sang, dolor i patiment. Barcelona, ciutat cosmopolita, acull a tota mena de persones: constructors adinerats, empresaris mafiosos, representants de la llei, artistes i també gent anònima. Un d'ells és en Charles Blanchard, que ha escollit aquesta ciutat per buscar la calma en els seus anys de jubilació. |
|
 |
Títol La
força d'un ideal La nit en què la Catalana de Químiques esclata, dos fets sacsegen el poble de Valltorner: D'una banda, la troballa de dues basses d'aigua contaminada amb productes químics provinents de la Chemical Industries; de l'altra, la d'un cadàver al bosc, el gerent d'una planta que causa problemes de males olors a la població i a la que feia poc se li havia retirat la llicència. En Carles Pujol, jove regidor de Medi Ambient de Valltorner, lluitarà per tal de lliurar el poble de l'excés de contaminació que pateix, alhora que s'enfronta amb la Chemical Industries, multinacional que contamina l'ambien i les aigües del riu d'una població que, d'origen agrícola, pateix la implantació industrial. |
|
| Fora de col·lecció | ||
 |
Títol LA LACA. Introducció al noble art de lacar Aquest és un projecte que ens fa molta il·lusió. En part, perquè respon perfectament a l'esperit que volem donar a la nostra editorial. Les autores del llibre són persones que no han de demostrar res a ningú: amb nombrosos reconeixements nacionals i internacionals, la seva feina fa temps que té el prestigi i la consolidació de qui sap que la seva feina està ben feta. Ara, ho volen compartir i, tanmateix, esdevenir, per què no, "profetes a casa seva". Témenos edicions ha volgut col·laborar en donar veu a aquestes persones, la trajectòria de les quals mereix que la nostra societat les conegui. El llibre que ens presenta està decididament orientat a la divulgació d'aquesta tècnica, aportant el vocabulari i explicacions necessàries perquè, tant l'iniciat com la persona que ho vol conèixer, tingui una idea general i acurada del que representa la laca japonesa, amb nombroses fotografies d'obres seves que il·lustren allò que ens expliquen. Millor que nosaltres, que siguin les pròpies autores les que expliquin els seus objectius: "Aquesta màgica paraula, coneguda universalment, amaga una complexa definició. En efecte, una paraula tan curta i que, tanmateix, engloba moltes i molt diferents coses a la vegada. És la nostra intenció clarificar el concepte de LACA, expressió que avui és entesa com una superfície llisa, brillant i uniforme, sense valorar matèria, objecte, color o tècnica. En qualsevol cas, aquest concepte és molt més complex, ja que, per laca, segons el sector de població, la zona del món o la persona a qui es consulti, ens podem referir a mobles lacats, antiguitats, peces en museus, objectes d'ús quotidià, la resina d'un arbre, etc. Però per a un altre sector de la població la laca pot ser un producte per al cabell, per pintar-se les ungles, etc., sense tenir altre cosa en comú que el nom LACA. De la mateixa manera que hi ha definicions sobre la laca tan dispars, també hi ha diferents tipus de laca que, encara que de diverses procedències, tenen qualitats semblants. |
|
 |
Títol
O Paradiso Es tracta d'un treball molt acurat sobre la vida del tenor català Hipólito Lázaro. El llibre presenta la seva biografia, així com la cronologia de les seves actuacions, discografia, etc.
|
|
 |
Títol
Xavier Montsalvatge. Administrador de
armonías y silencios.
|
|
|
||
|
